Can Prunera és el casal modernista per antonomàsia, ja que conté tots els elements possibles, des de la façana, ricament treballada, fins als interiors, on hi trobem tot tipus de detalls d’aquest estil i un mobiliari exquisit, sovint fet a mida, a les estances principals. Fent una descripció més ordenada, hem de dir que la casa consta de planta baixa, dos pisos i un soterrani. La façana, tota referida de pedra grisa amb els maons encoixinats, donant una visió de solidesa molt important. També a la façana hi destaquen les obertures, sobretot del primer i segon pis, ja que les línies corbes apareixen fins i tot a l’estructura de les persianes, on les faixes de pedra que les emmarquen hi tenen gravada una decoració floral i la serpentina típica del modernisme. A la mateixa planta cal parlar del balcó, totalment ondulant i amb un ric treball de forja, no sols a la barana, sinó també els florons d’ancoratge a la paret. Aquest immoble representa a la perfecció aquest anhel de donar a conèixer la riquesa adquirida, i es reafirma com a casa burgesa, ja que el seu promotor també va ser fundador del Ferrocarril de Sóller S.A., membre a la junta del Banco de Sóller i, fins i tot, batle del municipi pel partit maurista entre 1918 i 1920. Un fet molt curiós és que tot aquest esplendor s’esvaeix a la façana posterior, la que dona al jardí. Aquí ens trobem un frontis de gran sobrietat i simetria, en un estil completament tradicional. Tan sols les faixes de les finestres ens conten que aquesta elección més mallorquina és completament premeditada i no per culpa de que s’acabessin els doblers, ja que estan fetes també amb pedra grisa, i no referides de ciment. Senzillament ja no han de demostrar res al jardí, i més, quan el visitant ja ha passat per tota la casa.