Sa Bleda
Trobem en aquest cas una casa senyorial exempta de tres plantes, situada sobre una socolada que l’eleva sobre el nivell del carrer. Una vegada més trobem els carreus de pedra com a protagonistes de la decoració de la façana. La seva alternança en l’acabat, ja siguin llisos o rugosos, fa un efecte decoratiu debandes horitzontals al pis inferior de l’edifici. Com trobem a molts dels edificis d’aquesta època també trobem tres obertures per planta ricament decorades amb motllures i garlandes. Tot i això, on hi trobem un major treball d’artesania és als ferros forjats del balcó central, però sobretot, a la reixa que tanca el recinte frontal de la finca. Cal destacar també la barrera d’entrada, emmarcada per dues pilastres de pedra viva. En conjunt, la decoració és molt floral, en relació a la decoració modernista pròpia de l’època.
Al petit jardí de davant l’entrada principal encara hi trobem una araucària, popularment conegut com un “arbre de pisos”. Aquest tipus de vegetació no és típica del mediterrani, sinó de Sud-Amèrica. Era costum sembrar-ne una al jardí d’aquells que havien anat a fer “les Amèriques”, sobretot si havien fet fortuna. Com que és un arbre que viu molts d’anys encara podem contemplar un bon nombre d’exemplars a dia d’avui. No obstant això, aquesta familia en qüestió no va anar a centre Amèrica, sinó a França, per tant suposem que degué ser un souvenir d’algun parent proper.
