Cementeri Municipal de Son Sang
El cementeri municipal de Son Sang constitueix un dels conjunts d’art funerari més interessants de Mallorca. El cementeri està estructurat en múltiples nivells, corresponent a les diferents fases constructives, als quals s’accedeix des del camí de sa Coma mitjançant tres belles portalades. Però el cementeri de Sóller destaca sobretot per contenir un dels conjunts d’artfunerari més interessants de Mallorca, que ofereix un variat repertori simbòlic desenvolupat en tombes, monuments funerarisi panteons que segueixen les pautes de l’art modernista de principis del segle XX. Escultors com el català Josep Llimona intervengueren en aquest cementeri. Llimona realitzà el monument funerari de la família Morell on representà la Verge Maria, sant Joan i santa Maria Magdalena plorant el cos de Crist. També destaca per la seva gran bellesa el conjunt escultòric del panteó propietat de la família Darder Ferrer. D’autoria desconeguda, representa a un tipus de figura característica de l’escultura funerària de l’època: les ploradores. Es tracta d’una figura femenina que apareix agenollada sobre un gran monòlit decorat amb relleus amb formes florals. Coronant el monòlit apareix un majestuós àngel assegut. Altres escultures del cementeri foren realitzades per escultors mallorquins com Tomàs Vila, Miquel Arcas o el solleric Cristòfol Quintana. Destaca, en molts dels hipogeus, la presència d’un àngel femení portant a les seves mans un medalló amb decoració floral. El repertori simbòlic del modernisme utilitzà molt els elements florals. En l’art funerari apareixen majoritàriament les roses que per la formacircular, simbolitzen les etapes del procés vital: de la bellesa de la joventut a la decrepitud de la mort.
Al cementeri de Sóller, a més de molts personatges destacats de la localitat (pintors, escriptors, científics, empresaris, etc.) hi ha enterrats l’astrònom català Lluís Rodés i Campderà (qui fou director de l’Observatori de l’Ebre, centre pioner de l’astronomia espanyola) i el premi nobel de medicina de l’any 1980, Jean Dausset.





