És un edifici típicament modernista on hi trobem els anomenats “nous materials” de l’època: maó vermell, vidre i ferro forjat. Aquests materials es feren famosos, sobretot, per ser els emprats a les fàbriques (materials industrials). Està estructurat en base a dos cossos d’edifici laterals simètrics en forma de torre i estructura modernista; i un altre cos central més endarrerit d’estructura regionalista. Enmig resta un espai amb una escala d’accés i un petit pati tancat per unes reixes. Destaca d’aquest immoble la utilizació de toves o maons de color vermell col·locats en filades d’aparell divers formant faixes ornamentals, mentre que el cos central incorpora tres espais rectangulars de rajola ceràmica que arrodoneixen la decoració. Els dos cossos laterals culminen amb un porxo cobert, amb balustrada de marès correguda, una volada de fusta amb enteixinat de cassetons i teulada a tres vessants. El cos central, en canvi, acaba en una cornisa de marès calada amb decoració modernista en relleu, que amaga una teulada a doble vessant. Davant l’entrada hi ha un petit pati que dona accés al carrer de la Gran Via per una bellíssima reixa de ferro forjat profusament decorada amb motius geomètrics, corones de flors i fullatges.