L’immoble que ara presentem té l’estructura bàsica de l’edificació mallorquina que venim observant des de fa temps: edifici entre mitjaneres, que consta de planta baixa i dos pisos superiors. Artísticament el podem emmarcar dins l’historicisme. Cal recordar que l’historicisme és un sub-estil dins el Modernisme, on cerca recrear-se en estils del passat: art gòtic, art islàmic i, en aquest cas, art egipci. Per ser més exactes, els dissenys de simetria del ferro forjat de la balconada recorden als pectorals i corones que utilitzaven els faraons de l’antic Egipte. No obstant això, hem de fer també especial esment també als relleus en pedra de tota la façana que donen un aspecte encara més de temple antic, sobretot per les pilastres amb cares cisellades que es reparteixen a la part baixa i al primer pis. La construcció modernista culmina en la reixa del jardí d’aquesta parcel·la al carrer de Bisbe Colom, 15. De la mateixa manera, al costat del tancament s’hi aixeca el garatge i l’antiga casa del xofer. Es tracta d’un edifici de dues plantes amb finestres de mig punt decorades amb maons vermells.