Can Nou
Aquest edifici, inicialment, només tenia la sortida al carrer de Vives, popularment conegut com Carrer de s’Hordeviu, però degut a les obres de tapament del torrent Major, la part del darrera de la casa i el seu petit hort esdevenen la façana principal i un hermós jardí modernista. En aquell moment el seu propietari va optar per dotar la seva llar d’una nova mirada, més al gust de l’època, com seria l’estil modernista. Així doncs, es comencen unes obres de reforma que transforamaran la façana posterior totalment, on hi destaca la decoració en maons vermells als arcs de mig punt de les finestres, que ens poden recordar als arcs de la sala hipòstila de la Mesquita de Córdova, així com l’obertura de la finestra superior de la torreta, ens recorda a un arc de ferradura. Cal també destacar la galeria central amb unes obertures amb persianes amb cantons mixtilinis. Tot aquest conjunt de detalls ens fan recordar que el modernisme sovint viatge a èpoques i cultures passades, en aquest cas l’herència àrab que és tan present al sud de la Península Ibèrica. No podem deixar de banda la reixa que tanca tot el jardí, que sembla una continuació de la que comença a l’apotecaria de CanTorrens, però acaba sublimant-se en unes barreres de ferro forjat coronades per una esfera floral, feina del mestre ferrer Manuel Carrascosa.
Si posem la vista al jardí, sempre molt ben cuidat i florit, ens podrem fer molt a la idea de com era un jardí a principis de segle XX ja que les pasteres que delimiten els ramells encara estan fets d’unes petites teules col·locades linealment que acordonen les plantes.




