Can Cremat
Aquest edifici fou construït a instàncies del seu propietari, Ramón Casasnovas, empresari sabater, per tal d’unificar vivenda i treball. D’aquesta manera s’aixeca un edifici de traça neo-gòtica molt típic del modernisme, com veurem també en la Parròquia de Sant Bartomeu. La façana és extremadament horitzontal, de tres cossos, amb una gran quantitat d’obertures a cada pis, totes rematades en decoracions florals sobre els seus arcs mixtilinis. El pis superior està rematat per frontó central escalonat i unes torretes laterals amb merlets que intensifiquen el record d’un castell medieval. Dins aquest frontó encara s’hi pot veure un escut al·legòric de l’industria sabatera. Amb aquesta estructura tan apaïsada va ser fàcil que, després de fer fallida l’industria sabatera, cap als anys 60 es transformàs en un hotel, transformant també el jardí i afegint una piscina, no obstant l’hotel llavors no va durar gaire, i als anys 80 els sollerics varen poder disfrutar de les instal·lacions de Can Cremat gracies a que va acollir durant una sèrie d’anys l’Associació Sollerica de Cultura Popular, actualment ubicada a Can Dulce, portant a terme tot tipus d’activitats culturals. Des de principis dels anys 2000 torna a ser un hotel.
Una dada curiosa és que d’aquesta fàbrica local i gairebé podem dir que provinciana, en sortiren una gran quantitat de les botes que utilitzà l’exèrcit francès durant la I Guerra Mundial. Hem de recordar que això és degut als bons contactes dels sollerics amb França a causa de l’emigració.




