Tot i ser una casa estreta de prop de 4 metres d’ampla de façana, la decoració modernista se situa a totes les obertures de l’immoble i també a les faixes i llindes de l’edifici. D’una banda, ressalta la decoració a base de cerámica amb motius geomètrics que recorda el modernisme popular que s’implantà a l’illa a principis del segle XX. D’altra, sobresurt el treball amb pedra que mitjançant motius florals; vegetals i geomètrics decoren les llindes i els pilars de la planta baixa i el primer pis. La porta d’entrada destaca pel seu decorat amb ferro forjat a la part superior que combina amb la barana, també de ferro, de la finestra de la planta baixa. L’escut de la família Romero llueix ben enmig de la façana. Aquest immoble fou també de la família de Baltasar Marquès, qui tenia la casa veïnada a aquesta. Quan morí el seu fill Josep Marquès, l’edifici passà al seu germà Ramon i després a la filla d’aquest, Antònia Maria Marquès, el 1917. Quinze anys més tard la van vendre.