Es tracta d’un edifici purament modernista, un estil que es reflecteix en la proliferació de la línia corba, la utilització de materials artesanals, el repertori decoratiu geomètric i naturalista, i el joc de formes en la disposició dels diferents elements que conformen la façana. Fou promogut per l’entitat financera Banc de Sóller, per establir-hi la seva seu. Es va encarregar el disseny a l’arquitecte català, Joan Rubió, deixeble d’Antoni Gaudí. Rubió va dissenyar una façana construïda amb pedra calissa de Sóller de color gris semblant a la de la veïna església i tractada de forma irregular. Pel que fa a la seva configuració destaca tant la solució de les finestres de la planta baixa, amb arc de mig punt les de major mida i el portal d’accés al banc, tancades amb reixes de ferro forjat de formes curvilínies, essent la més espectacular per les grans dimensions que presenta la que tanca el portal d’accés al banc, com la de la cantonada de la planta principal. En el primer pis de l’edifici, en el cantó entre destaca el balcó sostingut amb peanya doble semicircular, rematat amb un ampit de pedra dividit per una columna exempta, tot rematat per un cap de lleó que sosté l’escut de Sóller i una estela amb el nom del banc, tot esculpit per Cristòfol Quintana. També presenta finestres de diverses dimensions, formes capricioses i distribució desigual a les tres plantes: les unes amb tendència a la verticalitat i arcs de mig punt o de llindar corbat i les altres més petites i quadrades; però totes amb les dovelles ressortides en relació al pla del mur. La teulada original, que fou substituïda per l’actual l’any 1956, presentava dues torres simètriques cobertes per teules esmaltades de colors.